02 - Un ciclista coix al Tour

De jove, aquest fill de mariner va quedar coix dels dos peus en dos accidents laborals. Un fet que no va ser impediment per proclamar-se dos cops campió d'Espanya de ciclisme en ruta. Nascut a Deusto l'any 1884, Vicente Blanco segurament sigui un dels ciclistes més peculiars de la història del ciclisme espanyol. D'entrada, perquè tenia dos munyons en comptes de dos peus. I després, perquè el basc protagonitzava anècdotes d'allò més curioses.

Per exemple, en la prèvia del primer campionat d'Espanya que va guanyar, el de 1908 a Gijón, va patir problemes estomacals per culpa d'una ingesta excessiva de carn, seguint alguns consells que li havien donat per arribar amb més forces a la prova. Un cop allà, va guanyar gràcies a passar primer el control de signatures. El segon ciclista quan va voler signar, va veure que Vicente Blanco havia trencat la punta del llapis, agafant un temps entre que li feien punta i no que va ser clau per la victòria final.

El més destacat de la seva carrera esportiva, però, va ser la participació al Tour de 1910. Al no tenir prou recursos econòmics, va fer el trajecte Bilbao-Paris en bicicleta, arribant a la ciutat francesa exhaust. Va prendre part de la sortida, però es va haver de retirar a la tercera etapa de les quinze que hi havia. Sempre quedarà el debat de si va ser el primer espanyol en participar a la prova més important del ciclisme internacional o no, ja que un any enrere ho havia fet José María Javierre, nascut a Jaca però resident a França des dels quatre anys i considerat a si mateix francès. Sigui com sigui, a la tornada del Tour (en tren, això sí), va ser rebut com un heroi al País Basc.

LES XIFRES

2: Els accidents laborals que va patir Vicente Blanco i que li van valer el sobrenom del "Cojo". El primer, amb 20 anys i treballant a la siderúrgica La Basconia, on una barra de metall li va travessar el peu esquerre. L'altre, dos anys després als astillers Euskalduna, i perdent els cinc dits del seu peu dret. La xifra també valdria per comptar els dos campionats d'Espanya guanyats els anys 1908 i 1909.

1.100: Els quilòmetres que hi ha, aproximadament, entre Bilbao i Paris. Vicente Blasco els va recórrer en bicicleta durant cinc dies per falta de recursos econòmics, arribant justament el dia abans de l'inici del Tour de França.

1.910: L'any en el qual va participar al Tour. Una edició especial, ja que per primer cop es van pujar cimes tan mítiques com el Tourmalet, el Peyresourde o l'Aubisque. A la pujada d'aquest últim port, es van sentir crits d'assassins cap a l'organització de la prova per part dels pocs ciclistes que van aconseguir acabar la prova.

55: El dorsal que Vicente Blanco lluia a la línia de sortida del Tour de França. Malauradament, només va poder resistir dues etapes senceres de les quinze que composaven el recorregut complet. La péssima alimentació i el cansament del trajecte Bilbao-Paris van ser claus en la seva retirada, davant rivals molt millor preparats que el ciclista basc titllava de "feres ben alimentades".

100: L'any 2010 es va complir el centenari de la primera ascensió al Tourmalet i, també, de la participació del nostre protagonista al Tour de França. Aprofitant l'efemèride, una expedició encapçalada pel seu nebot besnét, Gonzalo Melero Blanco, va fer la mateixa ruta Bilbao-Paris en bicicleta homenatjant al "Cojo", i a la seva arribada a la capital francesa van lliurar un exemplar de la seva biografia al diari L'Equipe.

LA CANÇÓ

Tirador. Aprofitant que parlem de ciclisme, acabem amb un dels clàssics musicals dels últims anys: la cançó de la Vuelta a España. La primera va ser el Singing in the Rain de Sheila Devotion. Des de llavors, n'hi ha hagut de tot tipus: Tino Casal, Miami Sound Machine, Serafín Zubiri, La Unión, OBK, Patricia Manterola, Pastora Soler, Melendi, La Oreja de Van Gogh... Nosaltres ens quedem amb un artista nascut a Gijón, allà on Vicente Blanco va aconseguir el Campionat d'Espanya trencant la punta del llapis perquè els seus rivals no poguessin signar el control. Ell és Hevia, al 1999 el seu tema 'El Garrotín' va ser la cançó de la Vuelta, i fa just una dècada va repetir amb aquest 'Tirador'.

*Escolta aquest capítol de Memòries de l'esport clicant aquí