30 d’oct. 2012

04 - El Partizan de Fuenlabrada




Zeljko Obradovic va renunciar a jugar l'Eurobàsquet de Roma de 1991 per ser entrenador del Partizan. Iugoslàvia va guanyar el campionat, però a la llarga, la jugada li sortiria bé al tècnic novell. Poc després, la Guerra dels Balcans esclataria condicionant la història d'avui. La FIBA no va permetre al Partizan de Belgrad poder jugar l'Eurolliga al seu pavelló, Pionir, i van haver de buscar-se una nova casa. La van trobar al sud de Madrid, on Fuenlabrada estrenava per aquelles dates el pavelló Fernando Martín.

La situació era molt tensa, amb un croat jugant en un equip de serbis (Nakic), alguns altres amb familiars al front o patint els bombardejos com la familia de Danilovic que vivia a Sarajevo... Tot i això, van haver-se d'aillar d'aquests dramàtics temes extraesportius per competir. I vaja com ho van fer! El rebatejat com Partizan de Fuenlabrada va jugar set partits al pavelló del madrileny, guanyant-se l'estima de l'afició local fins al punt d'omplir el pavelló i animar als serbis en partits contra equips espanyols com l'Estudiantes o el Joventut.

L'equip estava format per joves jugadors, i entrenat per un tècnic inexpert. Van ser quarts a la fase de grups i no eren, en absolut, favorits. Però mica en mica, van anar passant eliminatòries. La FIBA va permetre als iugoslaus jugar els quarts de final al Pionir, i el Partizan ho va aprofitar per convidar allà a la gent de Fuenlabrada que tan bé els havia acollit. Van arribar a la final four d'Istambul, on es van desfer a semifinals del Philips Milà. A la final es trobaven amb un vell conegut: el Joventut de Badalona. Després d'un partit igualadíssim, Tomàs Jofresa va posar a la Penya dos per damunt (70-68) a falta d'onze segons pel final. Aleshores va aparèixer Sasha Djordjevic per clavar un triple a última hora que va donar al Partizan la seva primera i fins ara última Copa d'Europa de bàsquet. Un equip jove, un equip que patia les conseqüències d'una guerra ferotge, que es va haver d'exiliar per fer la seva feina, i que al final obtenia així un premi, per sobre de tot, inesperat.


LES XIFRES

7: Els partits que el Partizan va jugar al Pavelló Fernando Martín de Fuenlabrada. La FIBA va prohibir a l'equip serbi jugar a Pionir els primers partits de la competició, però en canvi sí que va permetre disputar el partit de quarts de final.

8: Les Copes d'Europa guanyades per Zeljko Obradovic com a entrenador. La primera va ser aquesta de l'exili del Partizan. Dos anys més tard, curiosament, va guanyar la segona dirigint al rival de la final de la primera, el Joventut de Badalona. Amb el Real Madrid va aconseguir un títol europeu més, i els altres cinc van ser entrenant al Panathinaikos grec.

3: Els equips de l'antiga Iugoslàvia que van guanyar l'Eurolliga abans que el Partizan. La mítica Jugoplastika Split i la Cibona Zagreb són els més coneguts, però no massa gent sap que la primera Copa d'Europa guanyada per un equip iugoslau va ser a finals dels 70 pel Bosna Sarajevo.

71: Els punts que va anotar el Partizan a la final d'Istambul davant el Joventut de Badalona. El triple final de Sasha Djordjevic (foto) va ser clau en la victòria iugoslava a la final de l'Eurolliga.

20: Els anys que es compleixen d'aquell Partizan de Fuenlabrada. Per celebrar l'efemèride, aquest setembre Fuenlabrada i Partizan van jugar un amistós al sud de Madrid per recordar aquella etapa d'alegries enmig d'un panorama dramàtic com era la Guerra dels Balcans.


LA CANÇÓ

Showtime. Ja que parlem de bàsquet, avui recuperem la cançó oficial de l'Eurobàsquet 2007 que es va disputar a Espanya amb victòria final de Rússia. Una cançó que aquest últim estiu va sonar molt, ja que els seus autors, Estopa, van fer una versió futbolística per la selecció espanyola a l'Eurocopa d'Ucraïna i Polònia. El títol d'aquesta adaptació era Showtime 2.0, encara que la cançó original és aquesta altra i té relació amb el món de la cistella.

*Escolta aquest capítol de Memòries de l'esport clicant aquí

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada