03 - Les curiositats de Londres 2012

Fa tot just tres mesos, treiem pit per gent com David Cal, Maider Unda, Joel González o Marina Alabau. Avui, la dictadura dels Messis i dels Cristianos ens fa ser injustos amb tots ells, relegant-los a l'oblit. Per això, en el tercer capítol del Memòries de l'esport recuperem els Jocs de Londres 2012, en aquest cas parlant d'algunes curiositats. Per exemple, de la tiradora Nur Siryani Mohamed Taibi, que va representar a Malàisia a la prova de tir olímpic en carabina de 10 metres. La seva particularitat: estava embarassada de vuit mesos. La van titllar d'egoista i boja. Ella ho veia diferent, volia complir el somni de ser olímpica, i per això li parlava a la panxa demanant-li al nadó una hora i quart sense puntades de peu per poder competir amb tranquil·litat.

El segon protagonista d'aquestes curiositats olímpiques es coreà del sud. El seu nom és Im Dong-Hyun, i va assolir el primer rècord de Londres 2012 al sumar 699 punts de 720 possibles a la prova de tir amb arc. Or a Atenes 2004 i Pequin 2008 per equips, aquest any va aconseguir el primer lloc superant el seu propi rècord a la categoria individual. Tot plegat malgrat ser clínicament cec, amb un 10% de visió en un ull i un 20% en l'altre. A la seva vida quotidiana no utilitza ni ulleres, ni lentilles, ni bastó, ni gos guia. Tot un exemple de superació similar al de Werner Sánchez Gómez, un altre tirador olímpic amb problemes de visió, en aquest cas representant a Guatemala al tir olímpic amb pistola lliure de 50 metres.

Tanquem aquest capítol dedicat a les anècdotes dels Jocs amb Robert Harting, l'alemany que es va donar a conèixer per la seva manera de celebrar el triomf en llançament de disc. Va repetir el ritual del Mundial de Berlin 2009, trencant-se la samarreta pel pit estil superheroi, agafant una bandera i corrent els 110 metres tanques que uns operaris ja preparaven. El que poca gent sap és que aquella mateixa nit que es va proclamar campió olímpic, va dormir al metro londinenc. Al tornar a la casa d'Alemanya la seva motxilla i roba hi eren, però no la seva acreditació. Com la medalla li lliuraven l'endemà, no tenia res per acreditar que era atleta i entrar així a la vila olímpica, així que va fer una becaina al metro. No va ser l'únic a qui li van robar. El rus Ivan Ujov va haver guanyar el salt d'alçada amb la samarreta d'entrenament perquè no va trobar la de competició i el ciclista britànic Bradley Wiggins va sortir de la dutxa amb la sorpresa que no hi eren els pantalons allà on els havia deixat.

LES XIFRES

8: Els mesos d'embaràs de Nur Siryani Mohamed Taibi, la tiradora de Malàisia que va participar als Jocs Olímpics de Londres en estat de bona esperança. En el moment que va aconseguir la classificació olímpica, als Campionats d'Àsia del 2011, encara no sabia que estava embarassada.

50: L'especialitat de Suryani en tir olímpic. El gran inconvenient és que als 50 metres s'ha de tirar dempeus, assegut i tombat al terra, i així sí que podia posar en perill al seu fill, i per això va optar pels 10 metres on va ser 34a.

699: Els punts d'Im Dong-Hyun que li van permetre batre el seu anterior rècord després de tirar 72 fletxes a diana.

10: El tant per cent de visió d'un dels ulls del coreà. En l'altre, només té un 10% més, és a dir, que clínicament és cec. Tot i això, no participa als Paralímpics sinó als Olímpics, i l'èxit és indiscutible.

110: La distància recorreguda per Robert Harting durant la celebració dels seus 68,27 metres que li van permetre guanyar la prova del llançament de disc. Poc podia imaginar-se en aquell moment d'alegria i salts de tanques que unes hores més tard acabaria sense acreditació dormint al metro de Londres.

LA CANÇÓ

Pass the flame. La música va ser la gran protagonista de les cerimonies d'inauguració i clausura de Londres 2012. En aquest capítol, però, anem més enrere en el temps per posar-li música a la secció. Vagi per endavant que és difícil poder superar el Barcelona de Freddie Mercury i Montserrat Caballé. Deixant al marge aquest tema, la cirereta a aquesta secció olímpica la posem amb la cançó oficial d'Atenes 2004. La capital grega hauria d'haver estat olímpica al 1996 en comptes d'Atlanta, coincidint amb el centenari de l'inici de l'era moderna dels Jocs. Tot i això, van haver d'esperar dos cicles olímpics més per retrobar-se amb els seus Jocs. Per celebrar-ho, el cantant de la ciutat Giannis Kotsiras va fer aquest Pass the Flame, un dels temes oficials que millor representen l'esperit olímpic.

*Escolta aquest capítol de Memòries de l'esport clicant aquí