01 - La tragèdia de Hillsborough

El hooliganisme era un fenomen extès per tot Anglaterra a la dècada dels 80. Uns dies d'èxits esportius sobre els terrenys de joc britànics i de terror a les graderies. L'afició del Liverpool tenia l'etiqueta de violenta, sobretot a partir de la tragèdia de Heysel de la final de la Copa d'Europa de 1985 on van morir 39 persones. Uns antecedents claus per entendre el cas de Hillsborough.

Gairebé un centenar d'aficionats del Liverpool van morir el 15 d'abril de 1989 a Sheffield per culpa d'una gran imprudència de les autoritats, deixant accedir a l'estadi de Hillsborough a milers de seguidors més del que la graderia podia acollir. En total, 96 pèrdues humanes per asfíxia, entre elles el cosí de l'actual capità red Steven Gerrard, i una versió oficial del govern de Margareth Tatcher que culpava als propis aficionats.

Més de dues dècades després, el moviment 'Justice 96' que demanava la revisió del cas ha obtingut el resultat desitjat. El primer ministre David Cameron ha demanat disculpes als familiars per les imprudències comeses fa 23 anys i ha tret a la llum pública la manipulació de la investigació per tal de deixar sense cap responsabilitat als cossos policials. Una ferida oberta durant massa temps que per fi ha pogut tancar-se amb dignitat.

LES XIFRES

7: Les Copes d'Europa que van guanyar els equips anglesos en només vuit anys. Aston Villa, Nottingham Forest en dues ocasions i Liverpool en quatre van protagonitzar l'hegemonia anglesa al vell continent. Només l'Hamburg al 1984 va trencar aquest monopoli britànic. Tot fins la sanció de cinc anys als equips anglesos (sis al Liverpool) per la tragèdia de Heysel on van morir 39 aficionats, la majoria del Juventus italià.

96: Les víctimes mortals de la tragèdia de Hillsborough asfixiades a la graderia. Tots eren seguidors del Liverpool.

14.600: Els seients reservats al gol destinat als seguidors del Liverpool, malgrat que l'afició red era la més numbrosa. La decisió es basava en l'objectiu de no barrejar als aficionats dels dos equips, i aquest sector és el que donava a l'entrada de la ciutat de Sheffield des de la carretera de Liverpool.

116: Els testimonis alterats per la investigació de Margareth Tatcher per no culpabilitzar a les institucions públiques. Es van arribar a fer anàlisis d'alcoholèmia a les víctimes com a coartada per fer responsables als propis aficionats.

23: Els anys que han hagut de passar perquè els aficionats del Liverpool tanquessin la ferida oberta en aquell mes d'abril de 1989. Al setembre d'aquest any, el primer ministre David Cameron va admetre els errors i la manipulació d'aquella investigació, i va demanar perdó als familiars de les víctimes al Parlament.

LA CANÇÓ

You will never walk alone. L'himne no oficial del Liverpool i del Celtic Glasgow, i un tema musical amb molta història al darrere. Per començar, no és l'himne original del conjunt anglès, ni tan sols de l'escocès, sinó la cançó d'un musical de Brodway dels anys 40 anomenat Carrousel. La versió que va popularitzar aquesta cançó data dels 60, i és del grup de Liverpool Gerry and the Pacemakers. La lletra va agradar tant que abans de cada partit sona per megafonia i la graderia atrona. És més, l'escut dels red conté el títol d'aquesta cançó. Ha tingut múltiples versions, de gent com Elvis Presley, Nina Simone, Ray Charles o Tom Jones. Avui ens quedem amb una del 2006 en català del grup Traks.


*Escolta aquest capítol de Memòries de l'esport clicant aquí